30.1.12

El sistema operatiu



Un sistema operatiu és el conjunt de programes bàsics d'un ordinador. Serveix de plataforma (o interfície) entre el maquinari, inclosos els perifèrics, els programes d'aplicació i la persona que utilitza l'ordinador.
La seva funció bàsica és la d'administrar els recursos de l'ordinador, coordinar tot el maquinari i organitzar arxius i directoris als dispositius d'emmagatzemament disponibles (discs durs o altres)
Els sistemes operatius més coneguts i utilitzats són:

  • Windows: sistema operatiu comercial de la companyia Microsoft. És un sistema de pagament, molt utilitzat en els ordinadors PC. Actualment conviuen diferents versions d'aquest sistema operatiu, i podem trobar instal.lat a molts ordinadors el Windows XP, el Windows Vista, o la darrera versió anomenada Windows 7.
  • MacOS: És un altre sistema operatiu de pagament comercialitzat per  la companyia Apple. Fa uns anys només funcionava amb els ordinadors Macintosh (o Mac com es solen anomenar) que tenien una arquitectura específica. Però la globalització va portar a fabricar els ordinadors Apple als mateixos llocs on es feien els PC i per tant,  avui dia no hi ha diferència en quant a arquitectura, i per tant a qualsevol PC no comercialitzat per Apple se'l pot instal.lar un sistema operatiu MacOS.
  • Linux: l'alternativa als sistemes operatius comercials, va sorgir fa uns anys de la ma de Linux. Es tracta d'un sistema operatiu lliure, no comercial i per tant gratuït i de lliure distribució. Està fet de manera col·lectiva, amb l'aportació de molts programadors i desenvolupadors, i de vegades amb el suport econòmic d'empreses a qui interessa el desenvolupament innovador. En ser un sistema obert, tothom amb els coneixements necessaris pot accedir al seu “codi font” (instruccions de programació) i modificar-lo com millor li convingui. Per això hi ha moltes versions diferents de Linux, i moltes versions locals basades en aquestes. Les distribucions més conegudes són: Debian (amb la seva versió més coneguda l'Ubuntu), Open Suse (el Linkat, sistema operatiu educatiu català es basa en aquesta versió), Fedora, CentOs, etc.
L'avantatge d'aquests Linux sobre els S.O. comercials, és que a més del propi sistema, solen incorporar tota una sèrie de programes específics per fer tota mena de tasques igualment lliures i gratuïts.

La majoria d'ordinadors que es poden adquirir al mercat porten instal·lat un sistema operatiu comercial Windows, o bé MacOS si són d'Apple. Això és deu a pactes entre les marques fabricants d'ordinadors (Toshiba, HP, Sony, etc) i les empreses Microsoft o Apple. Però heu de saber que es poden instal·lar també sistemes operatius lliures als nostres ordinadors, que inclús podem tenir un sistema comercial i un de lliure alhora, i que avui dia els sistemes Linux ofereixen més prestacions, sobretot pel que fa a seguretat que els sistemes Windows.

29.1.12

Components interns d'un ordinador


És important tenir una idea del que hi ha dins la torre de l'ordinador, perquè es tracta de les peces fonamentals que fan que el sistema funcioni.
Moltes vegades pensem que quan un ordinador deixa de funcionar cal llençar-lo i comprar-ne un de nou, i potser es tracta d'una peça que es pot substituir. No llençarem el cotxe perquè no arrenqui o perquè faci un soroll, oi? Un bon tècnic segur que ens sabrà assessorar bé.
Cal saber que dins l'ordinador hi ha una placa base que fa possible la coordinació de tots els demés elements. A ella va connectat el processador, que és el cervell de l'ordinador. La memòria RAM, que és la mínima necessària que necessita l'ordinador per treballar. Com aquella memòria essencial nostra que ens recorda cada dia qui som. La tarja gràfica, que permet que es pugui veure tot per la pantalla, la tarja de so, per sentir el que diu l'ordinador i per poder-li parlar (amb un micròfon). La tarja de xarxa (també anomenada Ethernet), que permet que ens puguem connectar amb l'exterior a través d'internet. I tota mena d'adaptadors per connectar-li tot el possible a l'ordinador, com els adaptadors USB, per connectar impressores, escànners, el telèfon mòbil, la càmara de fotos, el llapis de memòria, etc. Que els trobem a la part externa de la torre però estan connectats a la placa mare.
Tenim també el disc dur, que permet emmagatzemar tota la informació que generem amb l'ordinador, que és com aquella altra memòria que tenim per guardar tots els nostres records passats i presents. I tenim el lector de CD/DVD, al qual accedim des de la part frontal de la torre però està instal·lat dins.
I tenim la font d'alimentació, que dona la corrent a l'ordinador per tal que pugui funcionar.
Els ordinadors són sistemes que necessiten refrigeració per això porten ventiladors. De vegades els ordinadors comencen a fer soroll perquè aquests ventiladors estan plens de pols que agafen de l'ambient, i nomes cal obrir la tapa de la caixa i netejar aquests ventiladors (sense desmuntar-los!!) amb un pinzellet. Així l'ordinador treballarà més relaxat, ja que un ventilador embossat és un ordinador forçat.

Un ordinador portàtil té tots aquests elements molt més petits i compactes. N'hi ha alguns de tan petits que no porten lector de CD/DVD, entre d'altres coses perquè avui dia ja es troben força en desús, a favor dels arxius digitals emmagatzemats en tota mena de dispositius de memòria (discos durs externs, tarjes de meòria SD, llàpis USB, etc)

Components externs d'un ordinador






A tot el conjunt d'elements físics que formen un ordinador se l'anomena maquinari (hardware en anglès).
Tenim per una banda l'anomenada unitat central, i d'altra els perifèrics.

La torre, caixa o unitat central conté al seu interior els components electrònics necessaris per tal que l'ordinador funcioni. Els veurem a l'apartat de "components interns d'un ordinador". A l'exterior té el botó d'arrencada de l'ordinador, el lector de CD/DVD (és opcional, pot ser que no en tingui), i les diferents connexions per als perifèrics, que es poden trobar tant a la part frontal com a la posterior de la caixa.

Entenem com a perifèrics, tot allò que va connectat a la unitat central. Els bàsics i necessaris per poder interactuar amb l'ordinador són:

  • El teclat: per tal de poder escriure i donar les ordres pertinents a l¡ordinador des de l'exterior.
  • El ratolí: complement indispensable del teclat, que serveix per moure's per la interfície (el que veiem), i obrir i tancar tot un seguit d'objectes.
  • El monitor o pantalla: permet veure la interfície de l'ordinador, és a dir, tot el que l'ordinador ens pot mostrar (escriptori, arxius, finestres, etc)
Aquests 4 elements: torre, teclat, ratolí i monitor són indispensables per poder treballar amb un ordinador.
Altres perifèrics complementaris, no imprescindibles però molt usuals són: altaveus, càmera web, escàner, impressora, etc.



Què és un ordinador?


Ordinadors n'hi ha de molts tipus, però dels que tenim a casa se'n solen dir ordinadors domèstics. I no són més que uns aparells electrònics que serveixen per fer tot una sèrie de tasques, que ens ajuden en la nostra vida quotidiana. Escriure una carta, organitzar l'agenda, portar els comptes del mes, cercar una informació a internet, enviar un missatge a una amiga, veure les fotos de les vacances...

Però anem per parts. Dels ordinadors domèstics en trobem principalment d'aquests tipus:
  • Els de sobretaula: que són aquells que ocupen tot l'escriptori, formats per vàries parts: la pantalla, el teclat, el ratolí, la torre...
  • Els portàtils: que es poden portar en una bossa, s'obren com un llibre i tenen a una banda la pantalla, i a l'altre el teclat. La resta de components estan integrats sota el teclat.
  • Les tablet-pc: són el darrer tipus d'ordinador domèstic que coneixem, són molt prims i lleugers, i integren en una sola peça totes les parts esmentades. El teclat és virtual i la pantalla és tàctil.

Avui dia la informàtica i els ordinadors són quelcom integrat totalment a la societat en la que vivim. En qualsevol acció que realitzem al llarg del dia, segur que trobarem un ordinador implicat. A les caixes del supermercat, a la consulta del metge, al caixer del banc, al telèfon mòbil, a l'oficina de correus, a la biblioteca, als aparells per validar els bitllets de l'autobús, ...
En aquest blog però ens dedicarem a veure què podem fer amb un ordinador domèstic, que no és poc!!